divendres, 22 de novembre de 2013

GITANES



  Aquest ball va ser introduït al nostre poble per un grup de picapedrers de Caldes de Montbui. Aquest era un ball arrelat al Vallès i que es feia per Carnestoltes.
  Era la colla dels primers picapedrers que van anar a treballar a Sant Vicenç dirigits pel "Carmelo", i va ser ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907 a la plaça actual de l'Ajuntament. El ballaven amb noies de Sant Vicenç. 

  Després d'uns anys sense ballar-se en Pere Canal i Rius, membre de l'entitat Societat Joventut Vicerense, el recuperà i es torna a ballar l'any 1918. En aquella època es ballava per Carnestoltes i ara es balla per la segona pasqua (Pasqua Granada). 


Pere Canal i Rius.
Secretari de l'Ajuntament de 
Sant Vicenç de Castellet des de l'any 1.912 al 1.961

Societat Joventut Vicerense.
Arxiu Miquel Vila.

1.907 Ball de Gitanes a la "Plaza de la Constitución"
Cedida Jordi Suades i Marigot
"Història Gràfica de Sant Vicenç de Castellet 1.890-1.930

1.918 
Cedida Jordi Suades i Marigot
"Història Gràfica de Sant Vicenç de Castellet 1.890-1.930


  L'any 1.923 el ball de gitanes s'inclourà a La Festa de la Dansa Catalana.
Hemeroteca La Vanguardia

  Als anys trenta es va deixar de ballar però, tal i com ens explica en Valentí Santacreu, l'Esbart Dansaire Santvicentí el tornarà a representar durant la Festa Major de l'any 1.949.


1.949 maig.
Revista Castellet, número 38.







1.949 agost.
Revista Castellet, número 44.

1.949, setembre.
Revista Castellet, número 45.


1.949, novembre.
Revista Castellet, número 50.


1.950, febrer.
Revista Castellet, número 57.

1.950
Ball de gitanes a la plaça de l'Ajuntament.
Cedida Marina Busquets.

1.950 maig.
Revista Castellet, número 61.

1.950, agost.
Revista Castellet, número 68.

1.952 Gitanes a Manresa.
Cedida Mònica Pozo.

  Posteriorment, L'Esbart Dansaire Santvicentí el ballà el 8 de desembre de 1984, i l'any 1989 estrena una recreació escènica després de fer un llarg treball de recerca que amplià el repertori amb nous balls. Sobre les partitures trobades, el músic manresà Josep Torras va preparar un guió musical, i el mestre Cohí i Grau, va crear la instrumentació per a cobla. Un any després de l'estrena de l'espectacle i incorporació al repertori habitual de l'Esbart, l'any 1990, es presenta la proposta i es convoca a tothom que vulgui de participar en la primera Ballada popular de Gitanes de Sant Vicenç, per la Segona Pasqua. Aquesta iniciativa és acollida al llarg dels anys amb tanta acceptació per part dels vilatans i de les diferents entitats, que el número de participants va augmentant any rera any.
  Descripció del Ball:
  El Ball de Gitanes compta amb una escenografia pròpia que el fa característic. Actualment, la Ballada popular està estructurada en diferents parts.
  Primer es fa una cercavila dels balladors pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, acompanyats pels gegants dels Barons de Castellet i la colla de Grallers. Un cop a la plaça de l'Ajuntament, el Gegants ballen el vals dels Barons per iniciar els actes. Llavors la Colla d'antics dansaires, formada per les persones que van fundar l'Esbart en la seva primera època, i la Colla d'ex-dansaires de l'Esbart, formada per alguns dels dansaires que ballaven a l'Esbart en el moment en que es va recuperar el ball (l'any 1989) fan l'entrada a la plaça amb el Ball de Caldes.
  Seguidament es fa el Galop d'entrada amb la presentació i entrada a plaça de totes les colles participants a la ballada. Un cop totes les colles són a la plaça, formant una gran rotllana, es procedeix a fer el sorteig de la núvia de l'any següent, entre totes les noies que participen a la ballada d'aquell any. Conegut el nom, la núvia actual, li traspassa el mantó de núvia a la nomenada i se li fa lliurament d'una toia. La núvia sortint rep el ram de la geganta Paula.
  Galop de la núvia: Les colles es tornen a posar en marxa i es col·loquen cada una al seu lloc de la plaça on desenvoluparà el ball. El galop és encapçalat per la nova núvia i la seva parella. El Xotis, Les Catxutxes, Les Contradanses, la Jota i el Vals-jota: una vegada les colles estan col·locades, es comença ballant El Xotis, seguidament Les Catxutxes, Les Contradanses, La jota i El Vals-jota, fent un petit moment de pausa entre cada ball, per facilitar l'entrada i sortida dels dansaires que no ballin tots els balls. Es va introduir després, com a novetat dins el ball de Les Contradanses, la formació d'una figura d'estrella formada per totes les colles participants a la ballada, que va girant durant uns compassos al voltant del centre de la plaça.
  Galop final: els balladors de les diferents colles conviden a familiars i amics a participar en el galop final, per acomiadar la ballada. Ballada popular del Vals dels Barons: Ballada del Vals dels Barons.
  Per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i espontanis que si vulguin afegir es col·loquen formant una gran rotllana de parelles, i es balla el Vals dels Barons.
  Cal destacar el vestuari amb el "mantón de Manila" que porten les balladores. Des del 1992, cada any per Pasqua Granada, l'Esbart Santvicentí organitza una ballada popular a la Plaça de l'Ajuntament, formant colles de diferents edats que ha fet reviure i consolidar aquest ball que cada any té més acceptació.
  S'ha recuperat, també, el costum de posar mantons als balcons de les façanes.


1.997
Cedida Núria Puértolas.

1.997
Cedida Núria Puértolas.

1.997
Cedida Núria Puértolas.

 1.997
Cedida Núria Puértolas.

1.997
Cedida Núria Puértolas.

Cedida Juli Marazuela.

Cedida Juli Marazuela.






1.997
Cedides Joan Gorgas.

Cedida Juli Marazuela.

Cedida Juli Marazuela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada